La Xina és tan gran que segons la zona on estiguis el clima pot ser totalment diferent. Perquè us feu una idea, la latitud del nord de la Xina correspon a Londres i el sud de la Xina esta quasi tocant l'equador. Semblaria que al Nord no hauria de fer molta fred, però resulta que per sobre de la Xina trobem Rússia, i més conretament la Sibèria. Mentres al Nord poden arribar a temperatures de -40ºC a l'hivern, al Sud gaudeixen d'un clima tropical, ni fred ni calor en tot l'any. A part, s'ha d'afegir el relleu, que va variant esgraonadament de l'oest a l'est formant tres esglaons ben diferenciats, de manera que a l'est és una planície i a l'oest hi ha un altiplà amb una mitja de 4.500 metres d'alçada.
A Shanghai l'hivern és dur tot i que les mínimes no són tan baixes. De dia s'està a uns 2 graus i de nit també. Més d'un dia pot arribat a nevar, tot i que l'endemà ja sol marxar. Plou molt sovint, podriem dir que plou 2 de cada tres dies, i quan bufa el vent és molt fred i emprenyador ja que no hi ha cap muntanya, turó, res que l'aturi.
A partir d'abril ja entra la Primavera i no plou tant, es nota bastant amb les temperatures. De totes maneres l'alegria dura poc perquè la primavera és molt curta: al juny ja fa una calor de ple estiu. És un clima força extrem, perquè a l'estiu és horrorós per culpa de la calor (al voltant d'uns 35 graus) i la humitat (que sempre supera el 100%). És curiós, perquè a l'estiu torna a ser època de pluges. Teòricament, Shanghai es veu lleugerament afectat pel monzó, així que quan plou sol fer un bon ruixat. Fins i tot no és estrany que arribi algún tifó!
I pel que fa la tardor... per mi, la millor època. Les temperatures són suaus ben bé fins a mitjans novembre, no plou gaire i els nombrosos jardins de la ciutat agafen un color preciós. Això sí, un dia per l'altre, i sense avisar, entra el vent del nord i et trobes abrigat amb plumó, gorro i guants!
Un apunt pels aficionats a la fotografia: a Shanghai quasi mai hi ha el cel blau. No sé si és degut al clima o a la contaminació (probablement una mica de tot), però la veritat és que les fotografies queden molt desmillorades. Únicament l'endemà d'un xàfec, però dura poc, a la tarda ja torna a haver-hi el típic cel gris i encalitjat...
Una descripció perfecte del clima d'allà, que no trobo a faltar gens!!! Ni tampoc el cel sense blau... Ara, desde Brasil, enyoro la tardor de les nostres terres...
ResponderSuprimirPetonassos i fins aviat Txell!!!
Bet